La IA ja és al costat dels vostres treballadors
Fa dos anys, parlar d’intel·ligència artificial en el context d’una pime catalana de 20 o 50 treballadors semblava prematur. Avui, és probable que algun dels vostres empleats ja faci servir ChatGPT per redactar correus, Copilot per generar codis Excel o eines de transcripció automàtica per prendre notes de reunions. La IA no ha esperat que les empreses la debatessin: ha entrat directament pels ordinadors portàtils dels treballadors.
Aquesta adopció ascendent, sovint informal i no coordinada, planteja als directors de pimes una pregunta que és alhora operativa i estratègica: quins efectes té la IA sobre la nostra plantilla, el nostre cost laboral i la nostra competitivitat? Un tema que ja analitzem des de la perspectiva financera a l’article sobre IA en finances i transformació digital. I, derivada d’aquesta, una de més immediata: hem d’actuar, i si és així, com?
Aquest article analitza l’impacte real de la IA en el mercat laboral català, amb dades actuals i un enfocament pràctic per a les pimes.
El panorama a Catalunya: dades de l’impacte
Catalunya és la comunitat autònoma amb el teixit industrial i de serveis més divers de l’Estat. Amb 620.000 empreses actives —el 97,5% de les quals són pimes— i sectors tan variats com la logística, la manufactura, els serveis professionals i el turisme, l’impacte de la IA no és uniforme: depèn molt del sector, la mida de l’empresa i la qualificació de la plantilla.
Algunes dades que contextualitzen la situació:
- Segons l’OCDE, entre el 25% i el 35% de les feines actuals a les economies avançades estan en risc d’automatització significativa en els propers 10 anys. No vol dir desaparició automàtica, però sí transformació substancial.
- L’Institut Català d’Estadística (Idescat) registra que Catalunya concentra el 25% de les empreses espanyoles que ja han implementat alguna forma d’automatització o intel·ligència artificial en els seus processos.
- El Cercle d’Economia apuntava en el seu informe de 2025 que els sectors amb major exposició a la IA a Catalunya són: serveis financers, assegurances, serveis professionals (dret, comptabilitat, consultoria) i tecnologia. Els sectors amb menor exposició immediata: construcció, hosteleria i indústria manufacturera d’alta especialització artesanal.
Però les dades agregades amaguen una realitat molt més matisada. A la pràctica, la IA no destrueix feines en bloc: transforma les tasques que componen cada feina, deixant les parts repetitives i de baix valor al programari i alliberant els treballadors per a les parts de judici, relació i creativitat.
Quines feines es transformen, quines desapareixen i quines emergeixen
Per entendre l’impacte real, és útil distingir tres categories:
Feines en transformació profunda
Són feines que existiran, però la manera de fer-les canviarà radicalment. Els treballadors que les exerceixin necessitaran noves competències, però no desapareixeran del mercat laboral.
Exemples a les pimes catalanes:
- Administratius i tècnics de comptabilitat. Les tasques de registre, conciliació i generació d’informes rutinaris s’automatitzen amb eines com Sage, Holded o Contasimple amb IA integrada. El valor del professional es desplaça cap a la interpretació, l’assessorament i la gestió d’excepcions.
- Servei al client i atenció telefònica. Els chatbots i assistents de veu gestionen el primer nivell d’atenció de manera creixent. Però els casos complexos, les queixes sensibles i la fidelització continuen requerint la interacció humana.
- Logística i gestió de magatzem. La planificació de rutes, el control d’estoc i les previsions de demanda es milloren amb IA, però la supervisió, la gestió d’incidències i el contacte amb clients segueixen sent funcions humanes.
Feines en risc de desaparició o reducció significativa
Són feines altament repetitives, de poca variabilitat i fàcils de codificar. L’automatització aquí no és tendència: en molts casos, ja és realitat.
- Introducció manual de dades. On encara existeixi, és candidata directa a la substitució per OCR, IA extractiva i integracions automàtiques entre sistemes.
- Revisions documentals rutinàries. La revisió de contractes estàndard, la comprovació de conformitat documental i la classificació d’expedients es fa ja de manera automàtica en despatxos jurídics i financers avançats.
- Certes tasques de disseny i redacció estandarditzades. La generació de descripcions de productes, resums de reunions o informes periòdics estructurats ja es fa amb IA en moltes empreses.
Feines emergents i de nova creació
La IA no només destrueix: també crea. Cada nova tecnologia genera noves necessitats professionals, moltes de les quals ni existien fa cinc anys.
- Gestors de flux de treball IA (AI workflow managers). Professionals que dissenyen, supervisen i milloren els processos automatitzats amb IA dins de l’empresa.
- Especialistes en qualitat de la dada (data quality). La IA és tan bona com les dades que l’alimenten. Les empreses necessiten persones que garanteixin la fiabilitat i consistència de les seves dades de negoci.
- Perfils híbrids: comptables que saben programar macros, comercials que interpreten dashboards predictius, responsables de RRHH que gestionen plataformes de formació personalitzada.
L’impacte financer per a la pime: cost i oportunitat
Des d’una perspectiva de CFO, la IA en el mercat laboral té dues cares financeres que sovint es tracten per separat però estan íntimament relacionades.
La cara del cost: productivitat i eficiència
L’argument més immediat a favor de la IA és el de la productivitat. Una eina de IA que permet a un administratiu processar el doble de factures en el mateix temps no redueix la plantilla —si el volum de feina creix— però sí que millora el rati de cost per unitat de treball.
Per a una pime, l’impacte quantitatiu pot ser significatiu. Alguns exemples reals de sectors catalans:
- Despatxos d’assessoria fiscal: reducció del 40-60% del temps dedicat a la preparació de declaracions rutinàries amb eines d’IA assistida (Astrea AI, RobinAI). El temps alliberat es reinverteix en assessorament estratègic, que és on realment es diferencia i es cobra més.
- Empreses de distribució: reducció del 15-25% en errades de comanda gràcies a sistemes predictius de gestió d’estoc. Cada errada de comanda té un cost directe (logística, devolució, penalització del client) que els sistemes de IA ajuden a evitar.
- Pimes de manufactura: manteniment predictiu que redueix aturades no planificades entre el 20% i el 35%. En termes financers, una hora d’aturada en una línia de producció pot costar entre 500€ i 5.000€ depenent del sector.
La cara de la inversió: l’adopció té un cost
Adoptar IA no és gratuït. Les empreses han de considerar:
Cost directe: Llicències de programari (des de 20€/mes per eines bàsiques fins a 50.000€/any per plataformes empresarials), integracions amb sistemes existents, i en alguns casos infraestructura de dades.
Cost de formació: El canvi de manera de treballar requereix formació. No tots els treballadors s’adapten a la mateixa velocitat, i la gestió del canvi és sovint el factor crític d’èxit —no la tecnologia en si mateixa.
Cost de redisseny de processos: La IA no s’implementa per substituir un procés existent en el seu format actual; cal redissenyar el procés al voltant de les noves capacitats. Aquest redisseny requereix temps directiu i tècnic.
Benefici de planificació: Totes aquestes despeses, en la mesura que es destinen a la digitalització i transformació tecnològica de l’empresa, poden tenir tractament fiscal favorable a través de deduccions per inversió en I+D+i i bonificacions en quotes de la Seguretat Social per a contractació de perfils tecnològics.
Com ha de respondre la pime: el marc d’actuació
La resposta adequada a la IA en el mercat laboral no és esperar ni actuar per pànic. És planificar. Aquí va un marc pràctic en quatre passos:
Pas 1: mapa de tasques, no de feines
L’error habitual és preguntar “quins llocs de treball pot substituir la IA?”. La pregunta correcta és “quines tasques de cada lloc de treball pot fer la IA?”. Per a cada posició de l’organigrama, es poden identificar les tasques per categoria: molt automatitzables, parcialment automatitzables i no automatitzables a curt termini.
Aquest exercici, que en una pime pot fer-se en un o dos dies amb l’equip directiu, permet veure on hi ha oportunitats reals d’eficiència i on la inversió en IA té menys sentit.
Pas 2: pilot limitat abans d’escalar
Implementar IA a tota l’empresa d’un cop és un risc innecessari. La millor pràctica és escollir un procés concret amb alt volum de tasques repetitives, implementar-hi una eina durant 2-3 mesos, mesurar l’impacte real (temps estalviat, errors reduïts, cost per unitat) i, si els resultats es confirmen, escalar.
Exemples de pilots adequats per a pimes: automatització de la conciliació bancària, chatbot intern per a preguntes freqüents de RRHH, o generació automàtica de primers esborranys d’informes de resultats mensuals.
Pas 3: comunicació transparent amb la plantilla
La por a la IA entre els treballadors és real i, si no es gestiona bé, genera resistència que endarrereix o impossibilita l’adopció. Les empreses que han tingut més èxit en la transició han comunicat de manera explícita que l’objectiu de la IA no és reduir plantilla, sinó millorar la productivitat i la qualitat del treball —i han complert aquest compromís.
Quan la IA allibera temps d’un treballador, cal tenir clar on va aquell temps. Si no hi ha una resposta clara (nous productes, nous clients, millora de servei), el treballador interpretarà que el temps alliberat és el primer pas cap a un acomiadament. I no estarà equivocat.
Pas 4: revisió del pla de recursos humans a 3 anys
El director de l’empresa que avui contracta un administratiu de comptabilitat, demà pot estar contractant un perfil híbrid comptable-analista. La planificació de la plantilla a mitjà termini ha d’incorporar la variable de la IA: quines funcions aniran creixent, quines reduint-se, i quines competències noves caldran.
Aquesta revisió és responsabilitat del CFO tant com del responsable de RRHH, perquè les decisions sobre plantilla són decisions financeres amb un horitzó de 5-10 anys. Un CFO extern especialitzat pot aportar la visió estratègica necessària per alinear plantilla i tecnologia.
El risc de no actuar
Hi ha una temptació en les pimes: esperar i veure. “Ja ho faran els grans, nosaltres quan estigui provat.” El problema amb aquesta estratègia és que en un mercat competitiu, l’empresa que millora la productivitat amb IA mentre les seves competidores esperen, guanya marge o pot baixar preu —i pot fer-ho de manera sostenible.
A Catalunya, on el teixit de pimes és molt dens en sectors com serveis professionals, logística o indústria auxiliar, la competència interna és alta. La millora de productivitat via IA d’una empresa del sector pot forçar la resta a seguir —o a perdre posició competitiva gradualment.
El risc de no actuar no és la desaparició immediata. És l’erosió lenta de competitivitat — un impacte directe en l’estructura de costos de l’empresa — que es fa visible quan ja és difícil de revertir.
Conclusions: la IA és una decisió de gestió, no de tecnologia
L’impacte de la IA en el mercat laboral català és real, ja és present i s’accelerarà els propers anys. Però no és un fenomen que passi per sobre de les empreses com un fenomen meteorològic: és un conjunt de decisions que cadascuna ha de prendre.
Per a les pimes catalanes, el missatge és clar: la IA no és una amenaça existencial si es gestiona de manera proactiva. Les empreses que guanyaran en aquest entorn no seran necessàriament les que adoptin la IA més ràpidament, sinó les que la integrin de manera coherent amb la seva estratègia, les seves persones i els seus processos.
Això és, en definitiva, una decisió de gestió. I la gestió és el que diferencia les empreses que creixen de les que simplement sobreviuen.
Xavier Potrony és CFO extern especialitzat en pimes catalanes amb més de 15 anys d’experiència en direcció financera. Si vols avaluar com la IA pot millorar l’eficiència financera i operativa de la teva empresa, contacta’ns per a una consulta inicial sense compromís.